Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pacte de Bagdad
Militar
Tractat militar entre Turquia, l’Iraq, el Pakistan, l’Iran i la Gran Bretanya, signat a Bagdad l’any 1955, al qual s’adheriren els EUA (1957).
Amb motiu de la revolució de l’Iraq 1958 i la retirada d’aquest país, el tractat fou renovat 1959 i prengué el nom de Central Treaty Organisation
‘Abd al-Salam Aref
Història
Militar
Política
Militar i polític iraquià, germà d’‘Abd al-Raḥmān Aref.
Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU
‘Abd al-Raḥmān Aref
Militar
Política
Militar i polític iraquià, germà d"Abd al-Salam Aref.
Ingressà a l’exèrcit amb el seu germà i formà part del moviment d’oficials oposats a la monarquia del rei Faisal, la qual enderrocà en el cop d’estat del 1958, i després, en caure el primer ministre Kassem 1963, ajudà el seu germà a alliberar-se dels baasistes , i fou cap d’estat major 1964 En morir aquell 1966, el succeí en la presidència i formà govern amb baasistes moderats i kurds Al juliol del 1968, després d’un cop d’estat incruent liderat per Saddam Husayn , s’exilià a la Gran Bretanya i després a Turquia El 1988 li fou permès retornar a l’Iraq, i el 2003, poc després de l’…
Omar Paixà
Història
Militar
Nom amb què és conegut Mihailo-Mića Latas, militar turc d’origen croat.
Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56
operació Tempesta del Desert
Militar
Nom de l’operació militar en la guerra del Golf Pèrsic després de la invasió de Kuwait per l’Iraq de Saddam Ḥusayn el 2 d’agost de 1990.
Autoritzada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’operació es desenvolupà entre el 16 de gener i el 28 de febrer de 1991 Hi participaren 34 països, sota el lideratge dels EUA, amb un desplegament d’una força militar formada per més de 900000 soldats, dels qual 410000 eren nord-americans, comandats pel general també nord-americà H Norman Schwarzkopf La finalitat de la missió era obligar les forces iraquianes a abandonar l’ocupació de Kuwait, per aquesta raó les tropes de la coalició no ocuparen la capital, Bagdad, ni enderrocaren el règim de Saddam Ḥusayn El nombre de…
Mustafà Barzani
Militar
Política
Militar i polític kurd.
El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’…
Massud Barzani
Militar
Política
Militar i polític kurd.
Fill de Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una…