Resultats de la cerca

Autor de Venezuela heroica , en què és presentada la lluita per la independència en forma èpica Fundà l’Academia de la Historia i fou ministre d’instrucció pública

Participà en la revolta del 1929 contra el president Gómez i s’exilià a París fins el 1935 Fou ministre de guerra i marina i de defensa amb els presidents Betancourt i Gallegos 1945-48, el qual féu caure en el cop d’estat del 1948 President interí de Veneçuela, organitzà una forta repressió contra els demòcrates, però fou segrestat i assassinat per agents del coronel Pérez Jiménez

Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà al continent i…

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal, creà les…

El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid

Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812, pactà finalment…

Féu dues expedicions des de Cumaná al riu Chuspa 1555 i 1557 Fundà Rosario i un poblat 1559, origen de Caracas Essent justicia mayor de Cumaná, els indis s’insurgiren 1561 i n'hagué de fugir En tornar-hi, fou mort

Cap de l’exèrcit de Tachira, envaí Caracas 1899 amb les seves forces i assumí la presidència de la república Governà dictatorialment Hagué de fer cara al blocatge dels ports del país per part de les armades de Gran Bretanya i d’Alemanya, que reclamaven el pagament de deutes endarrerits Fou enderrocat per Juan Vicente Gómez, que el suplantà 1908

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica