Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Piet Arnoldus Cronje
Història
Militar
General bòer.
El 1880 dirigí la primera revolta contra la Gran Bretanya i aconseguí èxits importants Sostingué el president Paul Kruger des del parlament, i el 1886 capturà el guerriller Jameson Durant la guerra dels bòers 1899-1902 assetjà Mafeking i resistí a les forces britàniques, particularment a Magersfontein, però s’hagué de rendir a Paardeberg 1900
fortalesa
Vista de la ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Construcció i obres públiques
Militar
Plaça o lloc fortificat, organitzat per a la defensa.
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67
batalla de Balaklava
Història
Militar
Batalla lliurada durant la guerra de Crimea a la ciutat de Balaklava —port d’Ucraïna, 9 km al sud-est de Sebastopol—.
Les tropes russes, que foren vençudes, hi atacaren les angleses, que ocupaven la ciutat 25 d’octubre de 1854 En la batalla fou delmada, per una mala interpretació d’una ordre, la famosa brigada de cavalleria lleugera britànica
batalla de Munda
Història
Militar
Batalla lliurada a Munda, ciutat de la Bètica (Hispània), pel març del 45 aC, entre els darrers pompeians (dirigits per Cneu Pompeu, fill de Pompeu el Gran) i Cèsar.
Aquest, aprofitant un desavantatge inicial de les seves forces, aconseguí de posar en fuga els seus enemics, que sofriren unes pèrdues de més de 30 000 homes La ciutat, un cop conquerida, fou saquejada i destruïda
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Lidiades
Història
Militar
General grec.
Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana