Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bartomeu Porredon
Història
Militar
Militar carlí, conegut amb el nom d’El Ros d’Eroles.
Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga, en un oli de Fèlix Mestres basat en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat…
Ignasi Brujó
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto
Manuel Pavía y de Lacy
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre…
Luis Roberto de Lacy y Gautier
Luis Roberto de Lacy y Gautier
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític liberal.
Fill del militar irlandès al servei d’Espanya Patricio de Lacy y Gould, entrà de molt jove a l’exèrcit era oficial a 14 anys participà com a capità a la Guerra Gran El 1799 fou enviat a les Canàries desavinences amb els seus caps, que arribaren a la insubordinació, li costaren un any de presó a Cadis i l’expulsió de l’exèrcit Se n'anà a França, i ingressà en la legió irlandesa, amb la qual lluità a Alemanya Havent-se traslladat a Espanya, desertà i tornà a l’exèrcit espanyol Capità general de Catalunya 1811-13, intentà de reorganitzar l’exèrcit després de la pèrdua de Tarragona Basà la…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller