Resultats de la cerca

Fill de Marcantonio Colonna, primer príncep i duc de Paliano, i de Felicia Orsini, passà de molt jove a la península Ibèrica Estudià a Salamanca Per influència de Felip II de Castella fou creat cardenal 1586 per Sixt V Escriví De monarchia Siciliae publicada en 1723-25, en defensa del dret dels reis austríacs a regnar damunt Sicília en tant que hereus de la corona catalanoaragonesa, en contra de les tesis de Cesare Baronio

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat

Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals

Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita

Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’…

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes…

Segon comte d’Essex, fou famós per les seves relacions amb la reina Elisabet I d’Anglaterra de la qual fou privat des de molt jove Ambiciós i aventurer, Robert Devereux participà en els conflictes bèllics del seu temps Lluità contra les tropes imperials castellanes als Països Baixos, a Castella, a Lisboa i contra els catòlics a França Comandà diverses vegades les forces angleses contra els revoltats irlandesos, però la derrota que obtingué el 1599 juntament amb la seva deserció i les seves intrigues li valgueren la pèrdua del favor de la reina i dels càrrecs polítics Encara…

Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867, novella històrica…

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…