Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Juan Ortuño Such
Militar
Militar.
A disset anys ingressà a l’Acadèmia General Militar Posteriorment feu estudis de grau major a l’acadèmia de Fort Leavenworth Kansas, EUA Participà en la creació del Centro Superior de Información de la Defensa CESID, des del 2002 Centro Nacional de Inteligencia , CNI, organisme en què ocupà diferents càrrecs, i estigué destinat com a agregat militar a les ambaixades espanyoles de Londres i Dublín L’any 1994, amb el grau de general, fou designat cap de la Divisió de Plans i Organització de l’Estat Major de l’Exèrcit, i el 1996, després de ser ascendit a general de divisió, fou…
Joaquim Josep Thous i Orts
Història
Militar
Periodisme
Militar i periodista.
Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts
Francesc Matalonga
Història
Militar
Militar.
El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea MarinaBaixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…