orde de Sant Jaume

orde de Santiago, orde de Sant Jaume de l’Espasa

Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.

Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou instal·lat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats. Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos. El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors. Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre. El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde. Les principals dignitats eren els priors de San Marcos de Lleó i de Santiago d’Uclés, els comanadors majors de Castella, Lleó i Montalbán de Aragón i els Tretze (consell de l’orde, que abans elegia el mestre). Tingué vuitanta-cinc comandes, quatre convents de religiosos (San Marcos de Lleó, Santiago d’Uclés, Santiago de Cerería i Santiago de la Espada de Sevilla) i set monestirs de religioses comanadores. La insígnia de l’orde és una creu de Sant Jaume. Al País Valencià tingué les comandes d’Énguera (Canal de Navarrés), Museros (Horta), Orxeta (Marina Baixa) i la de Sagra i Sanet (Marina Alta). La localitat d’Énguera fou cedida per Jaume I al mestre de l’orde el 1244 per la seva participació en la seva conquesta i pertangué a l’orde fins al segle XIX. La de Museros passà un quant temps a l’orde de Calatrava (1359), però després retornà a l’orde de Sant Jaume: el seu comanador es repartia els delmes amb l’arquebisbe de València. Orxeta passà als cavallers al segle XIV i el seu comanador tenia també béns a Xàtiva i Alzira. La de Sagra consta amb comanadors propis des del segle XV i el 1609 donaren una carta de poblament a la vila i als nous habitants que hi passaren a residir. També és esmentada entre les comandes valencianes la de Fadrell, amb la qual anava adjunta la de San Marcos de Terol; la comanda aragonesa de Montalbà era dita la comanda major d’Aragó, tot i que tant les comandes valencianes com les aragoneses pertanyien a la província de Castella. A Catalunya, l’única comanda de l’orde fou el convent de Jonqueres (Sabadell).