Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Lluci Mummi
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Pretor el 143 aC, fou enviat contra els lusitans rebels Cònsol el 146 aC, tingué el comandament de la guerra contra les ciutats gregues i destruí la Lliga Aquea, comandada per Dieu i Critolan Saquejà Corint i altres ciutats i portà a Roma nombroses obres d’art gregues
Quint Fabi Màxim Verrugós
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se'n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí…
Juli Cèsar Germànic
Història
Militar
General romà.
Fill de Drus i nebot de l’emperador Tiberi , que l’adoptà 4 dC, fou cònsol 12 dC i dues vegades imperator Excellent general i molt popular a Roma, dugué a terme victorioses campanyes al Rin i vencé Armini L’any 17 obtingué un triomf a Roma, i després fou tramès per l’emperador a l’Orient, a pacificar la Síria, el governador de la qual, Calpurni Pisó, sembla que l’enverinà per ordre de Tiberi Casat amb Agripina la Gran , fou pare de Calígula i germà de l’emperador Claudi
Marc Claudi Marcel
Història
Militar
General romà.
Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues, que s’emportà a Roma…
Gneu Octavi
Història
Militar
Polític i estrateg romà.
Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d'…
Gai Mari
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Fill d’una família de camperols, amb l’ajut dels Metels inicià la carrera política com a tribú militar, qüestor i tribú de la plebs 119 aC Com a pretor es distingí en la guerra contra Jugurta, en la qual fou legat per disposició de Quint Cecili Metel Cònsol el 107 aC, fou reelegit durant els anys 104-100 aC Derrotà els teutons a Acquae Sextiae 102 aC i els cimbres a Campi Raudii 101 aC En el transcurs d’aquestes campanyes modificà substancialment l’estructura de l’exèrcit romà, que esdevingué un autèntic exèrcit professional No pogué, però, eludir les qüestions polítiques i, condescendent amb…
Marc Petreu
Història
Militar
General romà.
Derrotà Catilina prop de Fiesole i, a Hispània, com a legat de Pompeu 54-49 aC, combaté Cèsar en la campanya d’Ilerda fins que fou derrotat i hagué d’abandonar la província En morir Pompeu, fou un dels millors generals que organitzaren la resistència a l’Àfrica i vencé Cèsar amb la cavalleria dels númides a la batalla de Ruspina 46 aC Poc després, derrotat a Tapsos, s’occí o es féu occir per Juba
Marc Vipsani Agripa

Efígie d’Agripa a l’anvers d’un as romà de coure
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític romà.
Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu, estudià la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina