Resultats de la cerca

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Durant la guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, en la batalla de Mura i en la d’Esparreguera maig del 1714 Després de la caiguda de Barcelona 11 de setembre de 1714, s’acollí a la capitulació de Cardona malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar Partí a Àustria i, en la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc Passà a Barcelona, on collaborà en la repressió de la vaga general del 1917 El 1923 assolí el grau de general, al Marroc Destituït per la República 1931, s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim Dirigí l’ocupació de Madrid març del 1939 Des d’aleshores hi residí Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí