Resultats de la cerca

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27

Fou sotstinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït El nou govern moderat 1843 el nomenà alcalde corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears 1844, 1845, 1846

Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València

Després d’ésser alcalde de Burgos, el 1246 Ferran III de Castella li encomanà de preparar l’esquadra que participà en la conquesta de Sevilla 1248 Malgrat que la capacitat de Bonifaz com a marí i com a militar no ha estat provada, la seva persona ha estat objecte d’una apologia notable i arribà a ésser considerat una de les glòries de la marina castellana Hom li atribueix el títol de gran almirall, el qual, amb tota probabilitat, mai no tingué

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un any més tard…

Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de…

Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una…