Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
batalla del Rin
Història
Militar
Conjunt de combats que, a la darreria de la Segona Guerra Mundial, i per traspassar el Rin i ocupar l’W i el centre d’Alemanya, lliuraren els exèrcits aliats —comandats per Montgomery, Bradley i Devers i coordinats per Eisenhower i Patton— contra les forces de la Wehrmacht.
Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin febrer del 1945, creuaren el riu a Remagen 7 de març, Wesel 24 de març, Worms 26 de març, etc, ocuparen el Ruhr defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d’abril i, avançant vers l’E, arribaren més enllà de l’Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d’abril
batalla d’Austerlitz
Història
Militar
Batalla lliurada prop de Slavkov (en alemany Austerlitz
), Moràvia, on els exèrcits de Francesc II i d’Alexandre I de Rússia foren vençuts (2 de desembre de 1805) per Napoleó I, que acabava d’ocupar Viena.
Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg
Walther von Brauchitsch
Història
Militar
Militar alemany.
Fou comandant en cap de l’exèrcit de terra 1938 A la Segona Guerra Mundial participà en les operacions de Polònia, França i els Balcans Separat del comandament per Hitler al desembre del 1941, el 1945 fou fet presoner pels aliats
batalla de La Albuera
Història
Militar
Combat en el qual les forces hispanobritanolusitanes de Blake, Castaños, Carlos de España i Beresford venceren les franceses de Soult, durant la guerra contra Napoleó (16 de maig de 1811).
Els francesos es disposaven a socórrer Badajoz, assetjada pels aliats, quan l’exèrcit de Blake els atacà al llogaret de La Albuera, prop de Badajoz Després d’una batalla amb més de 13 000 baixes, els francesos es retiraren, però encara impediren la presa de Badajoz
Draža Mihailović
Història
Militar
Militar serbi.
Organitzà 1941 la guerrilla contra els ocupants alemanys, però, partidari d’un centralisme serbi i anticomunista, s’enfrontà a Tito Fou ministre de la guerra del govern a Londres 1942, pero perdé l’ajut dels aliats 1943, fet que el dugué a una collaboració amb els ocupants En acabat la guerra fou condemnat a mort i afusellat
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
batalla de Brihuega
Militar
Acció militar de la Guerra de la Successió a les corones d’Espanya, esdevinguda a Brihuega (Guadalajara, Castella), el 9 de desembre de 1710.
En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista
Eimeric de Bellveí
Història
Militar
Vicealmirall.
Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó auxilià els benimerins del Marroc, aliats dels catalans, en la presa de Ceuta 1309, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas de llurs tropes per l’estret de Gibraltar Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria
expedició dels Dardanels
Militar
Operació militar aliada, contra Turquia, el 1915.
L’atac pretenia l’aïllament de Turquia i la descongestió del front europeu, particularment a Rússia Els bombardeigs navals del mes de febrer foren insuficients, i pel març la flota francobritànica fracassava de nou en intentar forçar el pas de l’estret Els desembarcaments a Gallípoli i Kumkale abril i a Suvla agost i l’atac al Selddülbahir foren neutralitzats pels turcs, comandats per Mustafà Kemal i Liman von Sanders Els aliats es retiraren el 20 de desembre
Joachim Murat
Història
Militar
Mariscal francès.
Intervingué en les campanyes napoleòniques, especialment a Austerlitz i a Jena, i fou el braç executor de la política espanyola de Napoleó, que li oferí la corona de Nàpols 1801-15 Havent dirigit la retirada en la campanya de Rússia, pensà de pactar amb els aliats i rompre amb Napoleó, però no hi reeixí, cosa que l’obligà a sostenir-lo durant la guerra dels Cent Dies En un intent per recobrar els seus dominis amb un exèrcit reduït, fou capturat a Calàbria i afusellat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina