Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Henry Clinton
Història
Militar
General britànic.
Participà en la guerra de la independència dels EUA del 1778 al 1781 Derrotà els nord-americans a Long Island 1776 i prengué Charleston 1780 Després fou governador de Gibraltar
Rudol’f Ivanovič Abel’
Militar
Militar rus.
Enviat als EUA vers el 1950, residí a Nova York i fou el cap d’una xarxa d’espionatge Obtingué els plans del primer creuer nord-americà de propulsió nuclear Detingut el 1957, fou condemnat a 30 anys de presó però el 1962 fou bescanviat per dos espies nord-americans, un dels quals era Francis Gary Powers
Tomoyuki Yamashita
Història
Militar
General japonès.
Comandà les forces japoneses al N de la Xina 1938, dirigí la campanya de Malàisia 1941-42 i completà després la conquesta de les Filipines Després del desembarcament dels nord-americans a Leyte 1944, dirigí la resistència, i es reté el 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar, a causa dels seus crims contra la població civil
Andrej Andrejevič Vlasov
Història
Militar
General rus.
De família camperola, participà en la guerra civil amb l’exèrcit roig Fou conseller militar de Chiang Kai-shek A la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Kíev Fet presoner pels alemanys, acceptà de collaborar-hi, i organitzà i dirigí un exèrcit d’alliberament Al final de la guerra els nord-americans el lliuraren als russos, que el condemnaren a morir penjat a la forca
Calixto García Iñíguez
Història
Militar
Militar cubà.
Lluità contra els espanyols durant la guerra dels Deu Anys 1868-78, i aviat es distingí com un dels millors capitosts independentistes Fou capturat i desterrat a Espanya el 1873, i un altre cop el 1880, després d’un desembarcament, fallit, a l’illa El 1895 tornà a Cuba, collaborà amb els nord-americans i ocupà Santiago de Cuba Morí mentre negociava l’autonomia de Cuba amb els EUA
Hideki Tōjō
Història
Militar
Militar i polític japonès.
Ministre de la guerra 1940-41 i cap del govern 1941-44, impulsà una política bellicista, d’acord amb les seves idees imperialistes Ordenà l’atac de Pearl Harbor 1941, que provocà la guerra amb els EUA Dirigí l’ofensiva japonesa fins a la seva dimissió 1944 com a conseqüència del canvi de signe de la lluita Detingut pels nord-americans 1945, fou jutjat com a criminal de guerra i penjat 1948
Samuel Colt
Militar
Coronel nord-americà inventor i fabricant del revòlver del seu nom.
El 1835 obtingué la patent de fabricació d’una pistola de cilindre giratori de sis recambres El cilindre voltava en muntar el percussor i una de les recambres s’esqueia darrera el canó, a punt de disparar Dos anys més tard construí una carrabina de les mateixes característiques, que fou adoptada per algunes forces de cavalleria en les guerres contra els indis nord-americans El revòlver Colt pràcticament no ha sofert modificacions i hom continua fabricant-lo encara avui
Jean-François Darlan
Història
Militar
Política
Almirall i polític francès.
Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat
Antonio de Alcedo y Herrera
Geografia
Historiografia
Història
Militar
Militar, historiador i geògraf americà.
Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67