Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
forces armades
Militar
Conjunt dels exèrcits de terra, mar i aire d’un estat o d’una organització suprastatal.
exèrcit
La majoria dels estats tenen exèrcit propi. A l’Estat espanyol, hi ha hagut una professionalització progressiva de les forces armades
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat.
La divisió més usual és la que comprèn l' exèrcit de terra , l' exèrcit de l’aire i l’armada, que és com són anomenades les forces navals
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…
forces de terra
Militar
Efectiu de terra d’unes forces armades.
Habitualment es reparteixen en companyies entre 100 i 200 individus batallons 500-800 brigades o regiments 3 000-5 000 divisions 15 000-20 000 i cossos o exèrcits 60 000-80 000
desmilitarització
Militar
Acció i efecte de desmilitaritzar.
La desmilitarització es produeix mitjançant la reducció de part o de totes les forces armades regulars, paramilitars o de grups armats de diferent tipologia, i també del seu armament En la majoria dels casos, es tracta d’aconseguir la pacificació concreta d’un conflicte i pretén evitar els efectes nocius que produeix una excessiva presència de forces armades sobre la població d’un territori
paramilitar
Militar
Dit dels cossos armats que operen al marge de l’estat en operacions que violen la legalitat amb pràctiques criminals.
A vegades aquests grups armats actuen en complicitat amb les forces armades o de seguretat del mateix Estat
sanitat militar
Militar
Cos encarregat de l’assistència mèdica a les forces armades.
Sol disposar de mitjans propis a partir de les unitats tipus batalló La finalitat principal, i la més antiga, relacionada amb la salut militar, eren les ferides de guerra, la cura de les quals era encarregada a cirurgians contractats Les primeres bases per a l’organització del cos foren publicades el 1822, però no funcionaren realment fins el 1846
microdesarmament
Militar
Desarmament en el context dels conflictes armats en els quals les armes petites i lleugeres constitueixen la major part de l’arsenal utilitzat.
Terme adoptat pel secretari general de les Nacions Unides Boutros Ghali l’any 1992, molt sovint afecta tant les forces armades siguin regulars o irregulars com la població civil
codi penal militar
Militar
Dret
Cos legal que estableix la legislació penal relativa a l’exèrcit.
Constitueix una especialitat del codi penal ordinari fonamentada en la necessitat de mantenir una forta disciplina entre les forces armades A l’Estat espanyol regeix el codi del 1985, el qual substituí el codi de justícia militar del 1945