Resultats de la cerca

Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid Fou fet presoner i afusellat

Participà en les guerres d’Àfrica i en les carlines el 1887 ascendí a tinent general Fou capità general de Granada 1891 i de Catalunya 1901-02, on reprimí la vaga general del febrer del 1902

Austriacista, participà en la campanya que posà el País Valencià en mans del rei arxiduc Carles III Aquest l’ascendí a general 1706 i el féu marquès de Valera 1707 Detingut pels filipistes, morí a la presó

Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel

Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Prengué part en la primera guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la segona guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general 1848 Fou ministre d’estat 1866 i vicepresident del senat 1867 Per la seva oposició a la revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit

Intervingué en les campanyes del Marroc i ascendí a general l’any 1926 Fou diputat del grup agrari per Conca 1931-33 i sotssecretari del ministeri de la guerra 1935 Participà en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936, i dirigí a Madrid la rebellió de la caserna de la Montaña, però, fracassada aquesta, fou afusellat

Passà a l’armada el 1777 Actuà de corsari participà en l’atac a Alger 1784, dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses Alt Empordà com a segon del duc de Gravina durant la guerra del Francès defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos 1797 Ascendí a brigadier el 1811

Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871