Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el País Valencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles comandada per un tinent general

Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol

Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies

Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus…

Aquesta denominació substituí, el 1984, l’antiga de capitania general de Balears

Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit

Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs