Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Blai Ferrer
Història
Militar
Militar.
Fou coronel de les forces catalanes que lluitaren contra Felip V a la guerra de Successió Es destacà en la defensa de Barcelona 1713-14, i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques En capitular Barcelona, fugí a Àustria, on serví a l’exèrcit de l’emperador
Gebhard Leberecht Blücher
Història
Militar
Mariscal prussià.
Es distingí en la guerra contra la França revolucionària 1793-94 Durant la campanya del 1806 combaté a Auerstädt, però hagué de capitular davant Napoleó I prop de Lübeck El 1813, com a cap de l’exèrcit de Silèsia, obtingué la victòria de Leipzig La seva arribada en socors de Wellington possibilità la definitiva derrota de Napoleó a Waterloo 1815
marquès de Cornwallis
Història
Militar
Nom pel qual fou més conegut el general britànic Charles Mann.
Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank 1777 però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sāhib, el qual vencé a Seringapatam En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació
Gabriel de Cervelló
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué…
Francisco Fernández de Velasco y Tovar
Història
Militar
Militar castellà.
Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol…
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Història
Militar
Militar i erudit.
Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a la invasió borbònica juny-juliol del…
Jaume de Carreres
Història
Militar
Militar que serví durant quaranta anys el rei arxiduc —després emperador— Carles III.
Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…
Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…
Bernat de Vilamarí
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i de Boadella i fill de Joan Vilamarí i de Sagarriga, senyor de Boadella.
Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…