Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Vicente González Moreno
Història
Militar
Militar andalús.
Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins
Francisco Serrano y Cuenca
Història
Militar
Militar castellà.
Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí
Ramon de Nouvilas i de Ràfols
Història
Militar
Noble i militar.
Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema…
Ramón de Meer y Kindelán
Història
Militar
Militar d’origen flamenc.
Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…
Francisco Coello de Portugal y Quesada
Militar
Militar andalús.
Lluità contra els carlins Excellí sobre tot pel seu treball de cartografia el millor publicat fins la data Atlas de España y posesiones de ultramar
Manuel Bòria
Història
Militar
Militar.
Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid Fou fet presoner i afusellat
foc de Castelló
Militar
Acció militar ocorreguda prop de Castelló d’Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer
Manuel Montesinos y Molina
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos
José Cortines y Espinosa
Història
Militar
Militar.
El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina