Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
amatol
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars i civils constituïts per mescles de nitrat amònic i trinitrotoluè.
La mescla 5050 pot ésser fosa i colada per a omplir petites granades la mescla 8020 pot ésser premsada o granulada i és emprada per a bombes i granades més grosses Els amatols són poc sensibles i higroscòpics, i menys trencants però més potents que el trinitrotoluè
operació Plom Fos
Militar
Nom que rebé l’ofensiva militar israeliana sobre Gaza, controlada pel Govern de Hamàs, com a represàlia pel continu llançament de míssils des d’aquest territori sobre Israel.
Tingué lloc entre el 27 de setembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, i acabà amb un alto el foc per part d’ambdós bàndols De la part israeliana hi hagué 13 morts, i de la part palestina entre uns 1170 i més de 1400, segons les fonts, i amb una proporció també discutida de militars o militants i civils Al setembre del 2009 una missió de les Nacions Unides emeté l’anomenat informe Goldstone , en què s’acusava ambdues parts de crims de guerra i de possibles crims contra la humanitat Discutit sobretot pel Govern israelià, el principal responsable de l’informe, Richard Goldstone, es…
George C Marshall
Història
Militar
Militar i estadista nord-americà.
Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Història
Militar
Militar liberal.
Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871
bomba electromagnètica
Militar
Bomba no letal que genera ones electromagnètiques de gran intensitat.
És emprada per a produir pertorbacions en els sistemes de comunicació de l’enemic i, per tant, no és directament letal Tanmateix els seus efectes sobre concentracions urbanes o en entorns civils hospitals, centrals elèctriques, etc poden ser igualment devastadors Ha estat assajada en la intervenció a Kosovo i en la invasió de l’Iraq Hom la llança des d’avions o míssils de creuer
bomba de dispersió
Militar
Explosiu convencional llançat des de l’aire o des de terra i dissenyat per a dispersar o alliberar les submunicions explosives que inclou, cada una de les quals d’un pes inferior a 20 kg.
Aquests explosius provoquen grans problemes humanitaris En primer lloc, perquè la dispersió significa que no poden distingir entre objectius militars i civils de manera que l’impacte humanitari pot ser extrem, especialment quan s’utilitza l’arma a prop de zones poblades Moltes submunicions no esclaten en impactar i es converteixen en mines antipersona de facto , que causen morts i mutilacions molt de temps després d’haver finalitzat el conflicte
Pere Bardají i Balanzat
Història
Militar
Militar i polític.
Fou sotstinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït El nou govern moderat 1843 el nomenà alcalde corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears 1844, 1845, 1846
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés…
operació Tempesta del Desert
Militar
Nom de l’operació militar en la guerra del Golf Pèrsic després de la invasió de Kuwait per l’Iraq de Saddam Ḥusayn el 2 d’agost de 1990.
Autoritzada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’operació es desenvolupà entre el 16 de gener i el 28 de febrer de 1991 Hi participaren 34 països, sota el lideratge dels EUA, amb un desplegament d’una força militar formada per més de 900000 soldats, dels qual 410000 eren nord-americans, comandats pel general també nord-americà H Norman Schwarzkopf La finalitat de la missió era obligar les forces iraquianes a abandonar l’ocupació de Kuwait, per aquesta raó les tropes de la coalició no ocuparen la capital, Bagdad, ni enderrocaren el règim de Saddam Ḥusayn El nombre de morts es…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…