Resultats de la cerca

Es basa en l’assumpció que els conflictes no han de ser elements negatius per definició, sinó que és possible veure'ls com a oportunitats En aquest sentit, es tracta d’un concepte que ha evolucionat d’aquell conegut com a resolució de conflictes , i difós els anys setanta, que partia de la idea, avui força discutida, que els conflictes tenien un principi i un final També representa una evolució respecte de la gestió de conflictes , pròpia de la dècada dels vuitanta, i que ja es basava en el fet que els conflictes no eren…

Aquest concepte és sinònim de prevenció de guerres, o prevenció de violència directa

Fou capità general interí 1773-77 de Catalunya La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

La reintegració d’antics combatents es dóna essencialment en contexts postbèllics, i els períodes de temps que requereixen són extensos, ja que les seqüeles psicològiques que deixen els conflictes armats i la violència són difícils de gestionar Moltes vegades, costa que els antics combatents tornin a la seva vida prèvia al conflicte armat

En formen part totes aquelles empreses militars que obtenen rèdits de la producció i el comerç d’armes, com també de la recerca i el desenvolupament d’armament nou, a més dels militars, els polítics i els investigadors que directament o indirectament participen en l’adquisició de noves armes en conflictes armats que donen sentit a les forces armades

Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona

Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions