Resultats de la cerca

Com a conseqüència de l’aixecament, que reeixí, hom restablí la Constitució del 1812 i s’inicià l’anomenat Trienni Constitucional

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…

Lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos, tingué l’avinentesa de viatjar per Anglaterra i Alemanya 1814 L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebellà a Cabezas de San Juan Andalusia occidental i proclamà la Constitució del 1812 Malgrat que s’apoderà per sorpresa de l’arsenal de la Carraca, la seva columna, que recorregué diverses poblacions andaluses, estava a punt de desfer-se quan el pronunciament liberal i federalista de la Corunya i els de Barcelona, Saragossa i Pamplona,…

Lluità a la campanya de França 1814 Home destacat i atret pel liberalisme, organitzà diverses societats secretes i manifestà les seves idees en un projecte de Constitució Cap destacat de la conspiració decabrista , fou executat

Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

El 1954 ocupà el país i enderrocà el govern d’Arbenz amb el suport dels EUA fou nomenat president i substituí la constitució del 1945 per la del 1956 Dissolgué els partits d’esquerra, neutralitzà els sindicats obrers i suprimí la llibertat de premsa Fou assassinat per un membre de la seva guàrdia

Arribà al grau de mariscal i fou cap de l’estat major President de la República 1964 després del cop militar que enderrocà João Goulart, dugué a terme una forta repressió contra l’oposició i féu aprovar una nova constitució El 1967 fou substituït per Costa e Silva Morí en un accident d’aviació

Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix

Després del setge de Boston 1775, envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l’obligà a retirar-se'n 1775 Presoner a Long Island 1776, fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington 1776-77 Desféu els iroquesos a Newtown Nova York i incendià llurs poblats Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA 1788