Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nassal
Militar
Part de l’elm corresponent al nas.
Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
yātāǧān
Militar
Sabre turc, més aviat curt, d’un sol tall, que descriu una línia corba en dos sentits oposats.
El mànec, generalment de vori o d’os, acaba en forma de dues grans orelles
bumerang
Etnologia
Militar
Bastó llancívol, usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba..
Pot ésser amb retorn o sense El bumerang amb retorn és lleuger, de secció planoconvexa o biconvexa amb un lleu retorciment en espiral a la manera d’una hèlix que fa que torni fins a prop del llançador és emprat exclusivament a l’oest d’Austràlia El bumerang llancívol corrent, el que no torna, és més feixuc i menys corb, i és emprat com a arma de caça i de guerra Fora d’Austràlia és emprat entre els indis hopis d’Amèrica, al Dècan i a Etiòpia El bastó llancívol era emprat també a l’antic Egipte, i ha estat trobat a les excavacions d’Århus Dinamarca corresponents a l’edat de la pedra
croc
Militar
Peça corba que servia per a atreure la corda de la ballesta fins a muntar-la a la nou en parar l’arma.
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a…
sabre
Esport
Militar
Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava prop de la punta.
En l’esgrima amb sabre, a diferència del que passa amb el floret i amb l’espasa, són admesos els cops donats amb el fil esgrima
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre la protecció…