Resultats de la cerca

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor…

Durant la guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D’Asfeld en l’incendi de Xàtiva 1707 i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant 1707 Acabada la guerra, fou corregidor governador d’Alacant 1715 i, posteriorment, capità general interí de Mallorca 1722-25

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona

Fou sotstinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït El nou govern moderat 1843 el nomenà alcalde corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears 1844, 1845, 1846

Fill d’Antoni d’Alòs i Rius, capità general de Mallorca, marquès d’Alòs, i membre d’una família destacada en diverses campanyes militars de l’exèrcit espanyol Inicià la seva carrera militar en la guerra amb Portugal, on fou capità del regiment d’infanteria d’Aragó Posteriorment marxà al Perú, on exercí com a coronel, sotsdirector de milícies i, l’any 1755, corregidor de Chaianta actualment Bolívia, aleshores jurisdicció del virregnat del Riu de la Plata Fou conegut per les elevades exaccions que imposà i pel dur tracte als indis, sobretot arran de l’aixecament de 1780 Fou…

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

La invasió japonesa 10 de desembre de 1941 obligà McArthur a abandonar les illes març del 1942 i a la rendició dels últims contingents nord-americans a Batan 9 d’abril i Corregidor 6 de maig La resistència dels guerrillers impedí el control total de les Filipines pels invasors El contraatac aliat s’inicià a Leyte el 20 d’octubre de 1944 anorreada la flota nipona 23-26 d’octubre, fou reconquerit l’arxipèlag i alliberada Manila, després d’una batalla sagnant 3-23 de febrer de 1945

Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona

Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions