Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Marcel·lí Cobos
Història
Militar
Guerriller.
Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA 1846-48 i en la guerra civil entre liberals i conservadors 1857-60 Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
Joaquim de Cabanyes i Ballester
Pintura
Museologia
Militar
Pintor, militar i col·leccionista art.
La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres
Rodrigo Ponce de León
Història
Militar
Militar andalús.
Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare
detecció
Militar
Descobriment de la presència d’un objecte, una unitat naval, terrestre o aèria, etc, a través de diversos mitjans d’observació.
Entre els quals tenen una gran importància, actualment, els dispositius d’ones acústiques o ultrasonores sistemes asdic i sonar o electromagnètiques sistema radar, o bé per captació dels sons o els senyals emesos per l’objecte detectat soroll dels motors d’un submarí, missatges telegràfics emesos per un vaixell, etc Els sistemes de detecció automàtica, anomenats sensors, i que poden ésser acústics, termogràfics, sísmics o fins i tot olfactius, han conegut un gran desenvolupament els darrers temps
batalló
Militar
Unitat tàctica d’infanteria que reuneix diveses companyies i que és fonamental per a formar unitat superior de l’arma —per exemple, regiments o agrupacions tàctiques— juntament amb unitats d’altres armes.
En la major part d’exèrcits moderns un batalló és format per tres companyies de fussellers, una d’armes pesants i una de plana major, composició heterogènia imposada per la necessitat de combinar el moviment amb el foc Els darrers anys ha anat augmentant la importància del batalló com a unitat tàctica, mentre que el regiment resta com a unitat administrativa Diversos països europeus constitueixen actualment les brigades a base de batallons i prescindeixen dels regiments
alerta aèria
Militar
Servei prestat per les unitats de defensa aèria.
En temps de pau té per objecte d’evitar la violació de l’espai aeri d’un estat, i en temps de guerra, de destruir qualsevol avió atacant A més dels avions interceptadors i, més modernament, els míssils terra-aire, comprèn les estacions de radar, de vigilància i de control Si un avió no és identificat per aquests darrers serveis, és interceptat pels caces propis i pot ésser abatut, obligat a aterrar o a sortir del territori de l’estat
batalla del Puig de Santa Maria
Història
Militar
Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalanoaragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat de Santa Maria.
La batalla tingué lloc dins l’agost del 1237, després del dia 1, potser el 7 o el 15 La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians
batalla de Munda
Història
Militar
Batalla lliurada a Munda, ciutat de la Bètica (Hispània), pel març del 45 aC, entre els darrers pompeians (dirigits per Cneu Pompeu, fill de Pompeu el Gran) i Cèsar.
Aquest, aprofitant un desavantatge inicial de les seves forces, aconseguí de posar en fuga els seus enemics, que sofriren unes pèrdues de més de 30 000 homes La ciutat, un cop conquerida, fou saquejada i destruïda