Resultats de la cerca

L’artilleria dels angloholandesos, més potent, destruí els vaixells francoespanyols, que s’havien refugiat a la badia de Vigo

Formà part del Parlament Curt i féu costat a Oliver Cromwell durant la guerra civil anglesa 1642-49 Durant la guerra naval amb Holanda 1652-54 combaté, amb èxits i derrotes alternatius, els almiralls holandesos Maarten Tromp i Michiel Ruyter Destruí la flota castellana procedent d’Amèrica 1657

Pretor el 143 aC, fou enviat contra els lusitans rebels Cònsol el 146 aC, tingué el comandament de la guerra contra les ciutats gregues i destruí la Lliga Aquea, comandada per Dieu i Critolan Saquejà Corint i altres ciutats i portà a Roma nombroses obres d’art gregues

L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions

Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu,…

Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre…

Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí…

Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…