Resultats de la cerca

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Ministre de la guerra 1940-41 i cap del govern 1941-44, impulsà una política bellicista, d’acord amb les seves idees imperialistes Ordenà l’atac de Pearl Harbor 1941, que provocà la guerra amb els EUA Dirigí l’ofensiva japonesa fins a la seva dimissió 1944 com a conseqüència del canvi de signe de la lluita Detingut pels nord-americans 1945, fou jutjat com a criminal de guerra i penjat 1948

Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…

Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità general de…

Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació catalana amb l’…

A catorze anys 1942 s’integrà a l’organització militar Haganah, i participà en totes les guerres araboisraelianes ,en les quals comandà operacions decisives en les victòries israelianes, però també altres de molt controvertides Ocupà diversos alts càrrecs militars fins el 1972, que abandonà l’exèrcit El 1973 cofundà el Likud , pel qual fou diputat 1973-74 i des del 1977, ministre d’agricultura 1977-81 i de defensa 1981, càrrec des del qual organitzà l’ocupació del Líban 1982 El mateix any, les matances de palestins perpetrades per milícies cristianes als camps de refugiats de Sabra i Šatila…

Ingressà a l’Academia General Militar el 1944, i després de completar la seva formació ascendí en l’escalafó L’any 1976 obtingué el grau de tinent coronel Tres mesos després del 23 de febrer de 1981, fou nomenat cap dels serveis secrets espanyols, el CESID Centro Superior de Información de la Defensa des del 2002,  Centro Nacional de Inteligencia , CNI, càrrec que ocupà fins l’any 1995 El seu mandat estigué marcat per diversos casos relacionats amb l’espionatge, ETA i el conflicte basc Fou també imputat o cridat com a testimoni en diversos casos relatius als Grupos Antiterroristas de…

Fill de  Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una guerra entre ambdós 1994-98…

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual…