Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
barruer
Història
Militar
Casc acampanat que cobria les orelles i les galtes per mitjà de galteres o peces mòbils que s’ajuntaven sota la barba.
És documentat a Catalunya del 1390 al 1435
toc de queda
Militar
Dret constitucional
Mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant determinades hores, especialment a la nit.
És una mesura de caràcter sobretot militar que es pren en situacions de guerra, de setge o d’aplicació de la llei marcial, però també s’empra en qualsevol altra situació en què les autoritats vulguin controlar o restringir l’activitat, sobretot nocturna Es declara i es manté vigent durant períodes d’excepcionalitat i de perill considerat greu tant per als individus com per al conjunt de la societat, com ara cops d’estat, desordres públics, catàstrofes o epidèmies, tot i que també en èpoques considerades normals pot aplicar-se a determinats collectius En català, a més de la denominació toc de…
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una…
batalla d’Artemisi
Història
Militar
Combat naval entre grecs i cartaginesos, escassament documentat, que, segons Munro, seguit per Bosch i Gimpera i altres, tingué lloc davant el cap d’Artemisi, avui cap de la Nau (País Valencià), vers el 493-490 aC.
La majoria d’historiadors creuen, però, que s’esdevingué a la Mediterrània oriental
Francesc de Castellví i Obando
Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,