Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería 1851-59, en…
José López Domínguez
Història
Militar
Militar andalús.
Era nebot del general Serrano Es distingí en la revolució progressista del 1854 Anà com a observador a la guerra de Crimea 1855 Lluità a Àfrica 1859-60, i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre Atacà els cantonalistes de Cartagena 1873-74 i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit però, rehabilitat, fou ministre de la guerra 1883 Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista 1887, de curta vida Fou novament ministre de la guerra 1892-95 i cap del…
Francisco Serrano y Domínguez
Història
Militar
Militar i polític andalús.
Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…