Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
mesures de suport de guerra electrònica
Militar
Sistemes electrònics destinats a detectar senyals de radar, identificar-los i iniciar mesures contra ells si és necessari.
Els sistemes ESM són dispositius voluminosos que normalment s’installen als vaixells o a terra, però també hi ha equipaments més reduïts per als avions de combat Els sistemes de superfície s’utilizen per a vigilar l’espai radioelèctric i detectar possibles amenaces Per això disposen d’una biblioteca de freqüències i d’altres dades que els permeten identificar els senyals com a amistosos, enemics o desconeguts El grau d’amenaça és avaluat per l’aparell i posteriorment pel personal, que decideix les accions a realitzar Els sistemes installats en avions tenen una finalitat de protecció immediata…
contramesures electròniques
Militar
Accions la finalitat de les quals és anul·lar o dificultar les emissions radioelèctriques de l’enemic, tant pel que fa a les telecomunicacions com en els sistemes de detecció i guiatge dels míssils i aeronaus.
Són conegudes internacionalment amb la sigla ECM Electronic Counter-Measures
míssil
Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es…
teleapuntador
Militar
Dispositiu electrònic de què són proveïdes les peces d’artilleria antiaèries i que serveix per a apuntar-les en la direcció dels avions enemics contra els quals han d’ésser disparades, basat en la combinació d’un radar, que descobreix i segueix l’avió, i d’un calculador, que, en funció de la direcció i de la velocitat de l’avió i de la distància a què es troba, determina instantàniament i contínua la direcció i l’angle en què ha d’ésser apuntada la peça.