Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
gat
Militar
Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha, formant un estel, tres ferros flexibles i puntuts o més de tres.
Hom l’empra per a reconèixer les parets interiors d’un canó
càrrega de projecció
Militar
Quantitat de pólvora destinada a produir els gasos que, per llur expansió, impulsaran un projectil.
Hom la colloca en la cambra, mitjançant un cartutx beina o uns saquets fàcilment combustibles En les armes actuals hom empra pólvores sense fum
toc de queda
Militar
Dret constitucional
Mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant determinades hores, especialment a la nit.
És una mesura de caràcter sobretot militar que es pren en situacions de guerra, de setge o d’aplicació de la llei marcial, però també s’empra en qualsevol altra situació en què les autoritats vulguin controlar o restringir l’activitat, sobretot nocturna Es declara i es manté vigent durant períodes d’excepcionalitat i de perill considerat greu tant per als individus com per al conjunt de la societat, com ara cops d’estat, desordres públics, catàstrofes o epidèmies, tot i que també en èpoques considerades normals pot aplicar-se a determinats collectius En català, a més de la denominació toc de…
bombardeig a gran altura
Militar
Bombardeig dut a terme pels grans avions en vol horitzontal.
Si hom empra bombes no nuclears, fa el llançament concentrat, és a dir, fent caure de cop el nombre màxim de bombes, per tal de garantir la destrucció de l’objectiu
Lluís Noves
Història
Militar
Artiller.
Inventà una peça d’artilleria que emprà contra els francesos a Besalú 1695 i durant el setge de Barcelona del duc de Vendôme, el 1697 Recompensat amb el càrrec de guardià del far del port, morí durant aquest setge
perdigó
Militar
Cadascun dels grans, generalment de plom, que constitueixen la munició dels cartutxos emprats en la caça menor.
Els perdigons solen ésser esfèrics i d’un diàmetre entre 1,2 i 6 mm, però també poden ésser cúbics o aplanats semblantment a una llentia, quan hom vol obtenir-ne una major dispersió Hom empra també perdigons durs, d’un aliatge de plom, antimoni i arseni, i de coure
artilleria antiaèria
Militar
Artilleria encarregada d’abatre els avions enemics i d’obstaculitzar llurs incursions.
Sol comptar amb armes lleugeres, de tir molt ràpid i àdhuc d’apuntament automàtic per radar Generalment empra projectils d’explosió per proximitat L’artilleria antiaèria féu un gran paper durant la Segona Guerra Mundial Actualment, i per a altures superiors als 2 000 m, només s’utilitzen míssils terra-aire
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
cartutx

Esquema i secció d’un cartutx
© Fototeca.cat
Militar
En les armes lleugeres i automàtiques, conjunt de beina i bala travades.
En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió