Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
tanqueta
Militar
Nom donat als tancs molt lleugers, de fins a deu tones de pes, emprats generalment com a tancs de reconeixement.
Deixaren d’emprar-se a la Segona Guerra Mundial
bomba de plàstic
Militar
Explosiu constituït per una dissolució de nitroglicerina en polièsters o en nitrocel·lulosa.
Hom començà a emprar-la a partir de la Segona Guerra Mundial A causa del seu fàcil maneig, pràcticament exempt de perill, ha estat molt emprada pels moviments de resistència, sabotejadors, etc
casamata
Militar
Reducte blindat, en les fortificacions permanents, per a protegir armes pesants (canons, metralladores) i, excepcionalment, per a allotjar-hi tropes.
És una construcció fortament blindada, coberta per una volta de formigó o d’acer amb espitlleres, i de dimensions reduïdes Hom començà a emprar-la durant el s XV, i el 1826 l’enginyer francès Haxo li donà l’estructura actual
pistola metralladora
Militar
Pistola de dimensions superiors a les normals, susceptible d’ésser allargada amb una culata sobreposada; va proveïda d’un carregador de petaca de més capacitat de projectils que el de les pistoles i és susceptible d’ésser disparada a trets o ràfegues, a causa del seu mecanisme, molt semblant al de les metralladores.
La pistola metralladora, que aparegué pels volts de 1918, té un abast eficaç entre 50 i 150 m i sol emprar munició de calibre 9 mm parabellum El paper d’aquesta mena d’arma s’ha vist reduït pel modern desenvolupament dels fusells automàtics, de molt més abast, més potència de foc i major precisió
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
balística
Militar
Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.
Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’…
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns fusells d’assalt…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a…
tir
Militar
Ciència experimental que investiga el comportament de les armes i les municions, dins el camp tàctic, i fixa les normes per a emprar-les i aconseguir els màxims efectes, d’acord amb el terreny i la finalitat desitjada.