Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
tropes alpines
Militar
Conjunt d’unitats d’infanteria, artilleria, etc, especialitzades en el combat a les muntanyes.
Els estats lligats estratègicament als Alps foren els primers a crear aquestes unitats especials per tal de defensar llurs zones frontereres
cos d’exèrcit
Militar
Unitat militar superior a la divisió
i inferior a l’exèrcit.
La seva composició és variable i depèn de les necessitats del moment està compost de divisions i brigades i d’altres unitats especials
alpí
Militar
Dit del caçador a peu especialment ensinistrat per al combat a les muntanyes.
A l’exèrcit italià, els alpins alpini constitueixen una especialitat dins la infanteria, i a l’exèrcit francès són una de les unitats especials d’infanteria de muntanya amb preparació més exigent
cos general de l’armada
Militar
Òrgan de la marina de guerra destinat a acomplir les missions no encomanades als cossos específics de l’armada.
S'ocupa del comendament general, de les destinacions dels estats majors, de la direcció de les unitats de guerra, d’alguns serveis especials, com ara transmissions, etc A Espanya el cos no disposa de cap reglament
comando
Militar
Força d’assalt autònoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especials.
L’acció del comando consisteix generalment en operacions amfíbies ofensives, ràpides factor sorpresa i d’una gran qualitat La selecció dels comandos és molt acurada i es nodreix de voluntaris La instrucció és molt dura hom requereix preparació física, domini de les tècniques militars, emmascarament, coneixement de l’idioma i els costums del país on ha d’actuar i, condició també fonamental, una ferma preparació moral L’armament és el propi de forces de xoc, i l’organització de les unitats —amb un tant per cent elevat d’oficials i sotsoficials— és d’una gran flexibilitat Les missions més…
antiradar
Militar
Conjunt de mesures amb què hom cerca d’anul·lar o de reduir l’acció dels radars enemics.
Hi són emprats aparells especials per a pertorbar-los defensa activa o bé ecos falsos que es confonen amb els reals defensa passiva D’altra banda, hom pretén de neutralitzar o reduir les mesures que l’enemic hagi pogut prendre per anullar els radars propis
Aléxandros Papagos
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors…
antigàs
Militar
Dit dels procediments emprats per a defensar-se dels atacs enemics amb gasos, bé amb caretes, vestits especials o refugis ( careta antigàs
).
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…