Resultats de la cerca

La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344

Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc

Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó auxilià els benimerins del Marroc, aliats dels catalans, en la presa de Ceuta 1309, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas de llurs tropes per l’estret de Gibraltar Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria

Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort

L’atac pretenia l’aïllament de Turquia i la descongestió del front europeu, particularment a Rússia Els bombardeigs navals del mes de febrer foren insuficients, i pel març la flota francobritànica fracassava de nou en intentar forçar el pas de l’estret Els desembarcaments a Gallípoli i Kumkale abril i a Suvla agost i l’atac al Selddülbahir foren neutralitzats pels turcs, comandats per Mustafà Kemal i Liman von Sanders Els aliats es retiraren el 20 de desembre

El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme

Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

Segon fill de l’almirall Bernat de Cruïlles i de Peratallada El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies El 1328 comandà l’estol català que collaborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins Fou lloctinent de procurador de València 1329-31 Actuà reiteradament com a ambaixador d’AlfonsIII a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins desembarcà tot seguit a Algesires, on…