Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Joaquim Barraquer i de Llauder
Història
Militar
Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870.
Publicà nombrosos treballs de física i de matemàtiques, el més important dels quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas 1847, publicat al Memorial de Ingenieros
Pere Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Marí i militar.
Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca
Pere Rosselló i Axet
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà l’obra…
assalt
Militar
Fase resolutiva de l’atac en la qual les tropes més avançades es precipiten sobre les posicions enemigues.
El soldat que participa en un assalt ha de tenir un alt grau de preparació física i moral, per tal com, si l’adversari no es ret o no es retira, es produeix un combat cos a cos L’assalt en la seva forma clàssica esdevé actualment molt difícil, perquè l’augment de l’eficàcia de les armes de foc no permet a formacions denses d’apropar-se a les posicions enemigues per això, l’objectiu d’assaltar els punts clau escollits és reservat a formacions especialitzades Els tancs són el mitjà més adequat per a l’assalt quan són seguits per la infanteria mecanitzada…
balística
Militar
Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.
Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’impulsen La…
comando
Militar
Força d’assalt autònoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especials.
L’acció del comando consisteix generalment en operacions amfíbies ofensives, ràpides factor sorpresa i d’una gran qualitat La selecció dels comandos és molt acurada i es nodreix de voluntaris La instrucció és molt dura hom requereix preparació física, domini de les tècniques militars, emmascarament, coneixement de l’idioma i els costums del país on ha d’actuar i, condició també fonamental, una ferma preparació moral L’armament és el propi de forces de xoc, i l’organització de les unitats —amb un tant per cent elevat d’oficials i sotsoficials— és d’una gran flexibilitat Les…
serveis auxiliars
Militar
Conjunt de tasques secundàries dels cossos de l’exèrcit, estranyes al servei d’armes i a la instrucció i que en ocasions han estat encomanades a soldats amb algun tipus de manca física, de caràcter lleuger.