Resultats de la cerca

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós caps …

Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal En caure presoner Caimó, i davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren

Després del setge de Boston 1775, envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l’obligà a retirar-se'n 1775 Presoner a Long Island 1776, fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington 1776-77 Desféu els iroquesos a Newtown Nova York i incendià llurs poblats Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA 1788

Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja

Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871

Durant la Primera República defensà la tendència unitària enfront de la federal i reprimí els reductes cantonalistes d’Andalusia i els carlins de Navarra Capità general de Castella la Nova, féu costat a Castelar i, així, el 3 de gener de 1874, coneixedor de la derrota d’aquest a les Corts, hi entrà i, en dissoldre l’Assemblea, posà fi a la Primera República Fou capità general de Catalunya 1880-81 i novament de Castella la Nova 1885-86

Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal