Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
forces aeronavals
Militar
Conjunt de tropes, aeronaus i vaixells que realitzen accions bèl·liques de forma conjunta.
Les aeronaus van demostrar la seva eficàcia durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment van ser adoptades per les principals armades del món Ara bé, des de llavors no s’han utilitzat en veritables batalles navals, sinó més aviat per a sostenir operacions terrestres Hi ha tres tipus de vaixells amb capacitat per a transportar aeronaus els portaavions pesants, dels quals només en té la US Navy, que transporten avions a reacció els portaaeronaus, que deriven dels portaavions lleugers i que transporten una flota mixta d’avions d’enlairament vertical ‘Harrier’ i d’helicòpters de combat i,…
forces marítimes
Militar
Conjunt de força naval (esquadres), terrestre (bateries de costa o de defensa) i aèria (embarcada o no) que integra la marina militar.
forces armades
Militar
Conjunt dels exèrcits de terra, mar i aire d’un estat o d’una organització suprastatal.
forces aèries
Militar
Conjunt d’unitats de vol i de serveis de terra que integren l’exèrcit de l’aire.
forces de terra
Militar
Efectiu de terra d’unes forces armades.
Habitualment es reparteixen en companyies entre 100 i 200 individus batallons 500-800 brigades o regiments 3 000-5 000 divisions 15 000-20 000 i cossos o exèrcits 60 000-80 000
forces militars de l’ONU
Cascos blaus de l’ONU desplegats a Croàcia a la fi de la guerra dels balcans
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Forces militars creades d’acord amb l’article 43 de la Carta de l’Atlàntic.
Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs NATO, Pacte de Varsòvia, etc Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes supervisió de treves, operacions de policia, etc Els primers observadors militars foren enviats el…
exèrcit
La majoria dels estats tenen exèrcit propi. A l’Estat espanyol, hi ha hagut una professionalització progressiva de les forces armades
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat.
La divisió més usual és la que comprèn l' exèrcit de terra , l' exèrcit de l’aire i l’armada, que és com són anomenades les forces navals
trinxera
trinxera de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Militar
Excavació llarga i més o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.
Emprada des de molt abans com a fortificació, la tàctica de les trinxeres es popularitzà durant la Primera Guerra Mundial, després que la seva utilització hagué aconseguit d’aturar moltes ofensives
ala
Militar
Unitat orgànica de les forces aèries que radica a una base aèria i és manada per un coronel.
Consta orgànicament d’un grup de forces aèries, que comprèn els esquadrons de vol, de manteniment i abastament Té capacitat per a portar a terme accions autònomes
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de…