Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
circumval·lació
Militar
Línia de trinxeres, forts, etc, amb què hom envolta o circumval·la una plaça.
amnistia d’armes
Militar
Període temporal en què no es penalitza el lliurament d’una arma en situació irregular.
Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita sistemes jurídics i…
camp atrinxerat
Militar
Camp (també, plaça forta) defensat per un cert nombre de forts destacats units per elements de trinxera i protegits per un sistema de reixats de filferro.
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
,
Foc de la Bisbal
Militar
Enfrontament que tingué lloc a la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869, durant la revolta federalista, entre les tropes del governador militar de Girona i una força republicana de 2 000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.
Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal En caure presoner Caimó, i davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren