Vida i obra
Nebot de l’erudit Pere Puiggarí, fou, per damunt de tot, un militar. Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz (Lorena) i al cos d’enginyers. Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir. Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers. Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions (1867-75). Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà durant els anys 1870 i 1871.
Apassionat de la història del seu país, malgrat que la carrera militar li impedí desenvolupar unes investigacions més ambicioses, realitzà recerques històriques sovint aplicades al món militar (projectes d’hospital termal als Banys d’Arles, de forts i casernes al Llenguadoc, etc.).
Aplegà milers d’apunts, llibres, plànols i gravats, però no publicà gairebé cap dels seus treballs. Deixà manuscrites totes les investigacions sobre gramàtica catalana, literatura, epigrafia, numismàtica, etc.: Les Goigs, Le pluriel féminin catalan, L’interjection catalane: Carail, Les dates métriques, Une inscription du VIème siècle à Prats de Mollo, Une inscription catalane du XIIIème siècle, Un bassin de cuivre jaune de Saint-Michel de Cuxa, Un ivoire de Narbonne, Les dynars trouvés à Monastir del Camp, Les monnaies seigneuriales de Besalu et de Roussillon trouvées près de la Junquera, Le premier livre imprimé à Perpignan, en 1502, Le prieuré de Saint Estève del Monastir, Notes sur saint Enves, La légende de saint Lin, L’apparition de l’Ange, Le bras de saint Jean-Baptiste conservé à Saint-Jean, Le vieux Saint-Jean, etc.
Com a arqueòleg descobrí (1845) unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d’Arles, que copià fidelment i que foren publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya.
Tingué una influència considerable sobre els estudis històrics coetanis rossellonesos, però, solitari i estudiós, fou un desconegut en el món historiogràfic de l’època. Quan tornà a Perpinyà el 1867, i de nou el 1874, refusà la vicepresidència de la SASL, invocant raons professionals.
La seva obra publicada més destacada és Notes sur les monnaies seigneuriales de Besalu et de Roussillon trouvées près de la Junquera (1899).
Bibliografia
- Brutails, J.A.: “Notice sur le colonel Puiggari”, 38, SASL.