Resultats de la cerca

Legat del Cèsar a la Gàllia 54, hi féu lleves i, durant la campanya contra Vercingètorix, custodià els campaments petits Fet el segon triumvirat, vencé Cornifici i s’ensenyorí de l' Africa Vetus Després de la batalla de Filipos 45 aC, hagué de cedir la Numídia, i, reconquerida més tard, la lliurà definitivament a Lèpid 40 aC

Tribú 55 aC, proposà la lex Trebonia , que assignà durant cinc anys la província d’Hispània a Pompeu i la de Síria a Cras Dives Legat de Cèsar a la Gàllia i a Britània, durant la guerra civil conquerí Marsella 49 aC i dirigí les tropes a Hispània 48 aC Nomenat cònsol sufecte 45 aC, s’uní a la conjura contra Cèsar 44 aC Fou assassinat per C Dolabella

La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l' oppidum d’…

Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu, estudià la…

Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí la ciutat De…

Alineat al costat de Pompeu, després de la desfeta de Farsàlia organitzà un exèrcit, que fou batut a Tapsos i a Munda