Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
cambra de gasos
Militar
Cambra tubular a les armes automàtiques de presa de gasos, base del funcionament en el mecanisme d’automatisme.
obturador
Militar
Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
Les armes que disparen cartutxos de beina metàllica no van proveïdes d’obturador, atès que la mateixa beina dilatada per la pressió dels gasos és encastada hermèticament a les parets de la recambra i impedeix la fuita de gasos
retrocés
Militar
Moviment cap enrere que l’expansió dels gasos de la recambra, en el moment de disparar, imprimeixen al canó d’una arma de foc, en el sentit contrari al de la sortida del projectil.
El retrocés, que hom procura de limitar amb la utilització de frens, és funció de la força dels gasos originats per la combustió, de la massa del projectil i de la massa que retrocedeix
bomba lacrimògena
Militar
Artefacte que, en esclatar, allibera gasos lacrimògens.
És molt emprada per a dissoldre manifestacions, etc
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…
abric
Militar
Obra de fortificació que serveix per a protegir el personal militar i el material contra els efectes de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.
Segons el tipus de protecció que ofereixen es classifiquen en lleugers, reforçats a prova de projectils de determinat calibre antiaeris, semisoterrats, soterrats, contra gasos Els abrics que no permeten l’acció exterior del personal protegit s’anomenen passius , i quan la permeten actius
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon
arma química
Militar
Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per…
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
càrrega de projecció
Militar
Quantitat de pólvora destinada a produir els gasos que, per llur expansió, impulsaran un projectil.
Hom la colloca en la cambra, mitjançant un cartutx beina o uns saquets fàcilment combustibles En les armes actuals hom empra pólvores sense fum