Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Andrea Doria
Andrea Doria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Almirall genovès.
Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de Marsella, i el…
Opera Nazionale Balilla
Militar
Organització paramilitar creada el 1926 pel règim feixista italià, destinada a la formació de la joventut.
Comprenia els balilla 8-14 anys, els avanguardisti 14-18 anys i l’organització per a noies Piccole e Giovani Italiane El nom prové del que hom donà a l’adolescent que provocà l’alçament genovès contra els austríacs
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou…
combat naval de l’Alguer
Història
Militar
Batalla tinguda el 17 d’agost de 1353 entre l’estol genovès, que protegia el N de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas.
La derrota genovesa afeblí la potència naval de Gènova i confirmà el domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…