Resultats de la cerca

Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva…

Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins

Estudià a la Universitat de Cervera El 1762 ingressà com a alferes en el segon regiment de la Companyia de Voluntaris de Catalunya El 1767, amb el seu regiment, embarcà cap a Mèxic i l’any següent fou destinat a Sonora Sota les ordres de Gaspar Portolà, participà, al capdavant de vint-i-cinc homes del seu regiment, en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco un any més tard escriví Expedición a la Bahía de San Francisco en 1770 El mateix Portolà li confià el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, càrrec que exercí fins el 1774 Anteriorment, Fages ja…

Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Huguet, vingut amb reforços el governador morí poc temps després en la retirada Fou una de les desfetes més greus dels catalans en les lluites per la submissió de l’illa

Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell 1780 i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera Passà a Milà 1653 com a capità de cavallers cuirassers i participà 1655 en el setge de París Fou governador de Menorca El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar…

Prengué part en la guerra de Successió entre les tropes de Felip V i arribà a mariscal de camp Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran