Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pau de Thoar i Grec
Història
Militar
Militar.
Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs
EDES
Militar
Sigla d’una organització militar grega que lluità contra l’ocupació alemanya (1940-44).
Monàrquica i anglòfila, combaté també les forces d’esquerra en la guerra civil de 1945-49
Aléxandros Papagos
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental
Andreas Vokos Miaulis
Història
Militar
Almirall grec.
Comandà la flota grega en la lluita per la independència i derrotà els turcs el 1824, prop de l’antiga Milet, i l’any següent, a Navarino També reeixí a avituallar Mesolòngion en tres ocasions, quan la ciutat era assetjada Acabada la guerra, rebé l’encàrrec de derrotar la flota del dictador russòfil Kapodístrias Ho aconseguí, però, davant la intervenció de l’almirall rus, cremà les seves naus Aquesta acció provocà opinions diverses entre els seus conciutadans, que, malgrat això, un cop mort, el sepultaren al Pireu, al costat de l’anomenada ‘tomba de Temístocles’, al qual volien comparar-lo
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat d’alta…
Lidiades
Història
Militar
General grec.
Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana
Ioannis Metaxàs
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…
Napoleon Zervas
Història
Militar
Política
Militar i polític grec.
Participà en els diversos pronunciaments militars entre el 1922 i el 1926 Expulsat de l’exèrcit, hi retornà 1936 sota la dictadura del general IMetaxàs Durant la Segona Guerra Mundial, un cop desfetes les forces regulars, fundà i dirigí l' EDES , grup guerriller monàrquic que lluità primer contra les forces d’ocupació i després contra l’altra força guerrillera socialista ELAS Reincorporat a l’exèrcit amb els seus homes durant el govern de Tsaldaris 1946, fundà el partit nacionalista i, ja reinstaurada la monarquia de Jordi II, fou ministre de l’interior 1947 i d’obres públiques…
Gneu Octavi
Història
Militar
Polític i estrateg romà.
Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…