Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
Joan Cervelló i de Centelles
Militar
Militar.
Fill de Berenguer Arnau de Cervelló i de Castre-Pinós Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada 1524 Prengué part en la batalla de Pavia 1525 i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants 1526 L’any següent lluità contra la invasió francesa al Milanesat Carles V l’armà cavaller a Màntua 1530 Retirat a Orpesa Plana Alta, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de Baró d’Orpesa
batalla de Pavia
Història
Militar
Combat entre els exèrcits de Carles V i de Francesc I de França a Pavia (Llombardia) la nit del 23 al 24 de febrer de 1525 durant la guerra pel predomini europeu.
L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…
batalla de Ponça
Història
Militar
Fet d’armes naval ocorregut en aigües de l’illa de Ponça, el 5 d’agost de 1435, entre l’estol d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, format per naus catalanes i sicilianes, i el de la república genovesa, aliada de Renat d’Anjou, rival d’Alfons IV per la possessió del regne de Nàpols.
El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i…
conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…
,
batalla de Llutxent
Història
Militar
Derrota de les forces cristianes de Jaume I (uns 500 cavallers i uns 3 000 infants) a Llutxent, pel juny del 1276, en lluita contra els musulmans revoltats, exasperats per la mort de llur capitost al-Azraq
.
Pel juliol l’infant Pere vencé els revoltats La tradició situa durant la batalla el miracle dels Corporals de Daroca
batalla de Lucocisterna
Història
Militar
Batalla campal que tingué lloc prop de Càller (Sardenya) el 29 de febrer de 1324 entre les tropes de l’infant Alfons III de Catalunya
—500 cavallers i 2 000 infants— i les de Pisa —1 200 cavallers i 2 000 ballesters—.
L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya
batalla d’Olmedo
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Olmedo (Castella la Vella) el 19 de maig de 1445, entre les forces d’Álvaro de Luna i el rei Joan II de Castella, i les de la lliga de nobles i els seus aliats, els infants d’Aragó Enric i Joan (el futur Joan II de Catalunya-Aragó).
La batalla sorgí inopinadament a partir d’una escaramussa i significà la victòria d’Álvaro de Luna L’infant Enric d’Aragó, ferit de mort, i el seu germà Joan hagueren de fugir a Aragó
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva