Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
esquadra
Militar
Unitat militar, la més inferior, sota les ordres d’un caporal, que acostuma a tenir un nombre de soldats inferior a deu, generalment cinc.
En els seus orígens era una quarta part d’una companyia
cos d’exèrcit
Militar
Unitat militar superior a la divisió
i inferior a l’exèrcit.
La seva composició és variable i depèn de les necessitats del moment està compost de divisions i brigades i d’altres unitats especials
orde de la Creu de Ferro
Militar
Orde civil i militar, el més preat dels exèrcits alemanys.
Fou instituït el 1812 pel rei Frederic Guillem III de Prússia per recompensar els mèrits militars en la guerra contra França Fou reformat el 1841 i estès al mèrit civil La condecoració és una creu teutònica grega que en un principi portà una corona reial carregada a la part superior del braç superior, una lletra W de Wilhelm al centre, i la xifra 1870 a la part inferior del braç inferior Fou reformat per Hitler, que canvià les càrregues per la creu gammada, i novament el 1956, que aquesta fou substituïda per una fulla de roure
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…
unitat
Militar
Fracció d’exèrcit que pot obrar independentment sota les ordres d’un cap.
Hom anomena gran unitat l’equivalent a la brigada, com a mínim, i petita unitat la que és inferior a la brigada
brigadier | brigadiera
Militar
Denominació que rep el general de brigada en molts exèrcits.
Antigament, en l’exèrcit espanyol, tenia un grau, en el cos d’oficials generals, superior al de coronel i inferior al de mariscal de camp
contraalmirall
Militar
A la marina de guerra de nombrosos països, grau immediatament inferior al de vicealmirall.
Equival al grau de general de brigada dels exèrcits de terra i de l’aire Sol tenir el comandament de divisions de la flota, sectors navals, escoles navals, etc
visera
Militar
Peça metàl·lica mòbil del casc, situada a la part anterior.
Hom la podia apujar o abaixar, i quan era closa tapava la cara del cavaller permetia de veure-hi mitjançant una escletxa, dita vista, i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior Antigament era anomenada cara o careta
corona obsidional
Militar
Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades.
La corona obsidionalis i graminea consistia en una garlanda trenada amb herbes i flors boscanes collides al mateix lloc del setge, i, bé que era en valor material molt inferior a les altres corones, constituïa una recompensa molt estimada i molt difícil d’obtenir