Resultats de la cerca

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Tercer duc de Sessa i de Baena, comte de Cabra, era net, per part de mare, del Gran Capità Fou governador de Milà 1558-60 i 1562-63 afavorí els milanesos, en obtenir de Felip II de Castella que, de moment, no hi fos implantada la inquisició Fou amic de Joan d’Àustria lluità amb ell contra els moriscs de Granada i a Lepant 1571

Durant la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló amb el general Ricardos Comandant general i intendent de Nova Galícia 1799, després virrei del Perú nomenat el 1804, exercí la funció des del 1806, les reformes que promogué expansió de l’ensenyament, abolició de la Inquisició no deturaren els moviments independentistes En esclatar la revolució americana, la reprimí per la força de les armes 1810-16 El 1816 fou substituït pel general Pezuela

Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política

Intervingué en la campanya de Portugal de 1762-63 i posteriorment fou destinat a la Nova Espanya, on arribà el 1767 Anà a Louisiana amb el grau de tinent coronel com a ajudant de camp de Bernardo Gálvez en la campanya militar contra els anglesos, durant el període de domini espanyol sobre l’antiga colònia francesa A petició de Gálvez, aleshores governador, esdevingué, el 1785, governador interí de Louisiana, càrrec que, tres anys més tard, revalidà quan aquest morí Exercí en el càrrec durant deu anys considerat tolerant i liberal, impedí l’establiment de la Inquisició i es guanyà…

L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els…

Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el desterrà a…

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…

Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat de València, fomentà l’estudi directe dels autors clàssics, posant fi a la influència d’Erasme i Poliziano en la docència de gramàtica i retòrica, encara que tenia amistat tant amb antierasmistes com amb els seus defensors Arias Montano, André de Resende o Cardillo de Villalpando Formà part del consell de Carles V 1537, i acompanyà l’emperador en la campanya d’Alger 1541 El…