Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
densitat de càrrega
Militar
Relació entre el pes d’un explosiu expressat en quilograms i la capacitat o volum interior de la cambra d’explosió.
És un factor d’extraordinària importància per a l’estudi dels fenòmens de balística interior i de la potència de les detonacions
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’artilleria així,…
cavaller
Militar
Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la.
ànima
Militar
Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud
metralla
Militar
Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
Algunes granades de mà tenen la carcassa metàllica, de 4 o 5 cm de gruix, profundament gravada en forma de pinya, per a facilitar-ne la partició múltiple i homogènia en el moment de l’explosió
balística
Militar
Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.
Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a…
recerca militar
Militar
Conjunt de recursos provinents de l’Estat o de l’empresa privada destinats a la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous armaments o tecnologies que tinguin una aplicació militar, també les instal·lacions o infraestructures de caràcter militar.
Inclou no solament la recerca i desenvolupament destinada als exèrcits de terra, mar i aire, sinó també totes aquelles recerques que tenen alguna cosa a veure amb la vigilància i la seguretat interior que són de caràcter militar, incloses les espacials de comunicació per satèllit
llançabombes
Militar
Aparell muntat als avions bombarders i caça-bombarders i destinat a llançar bombes.
Bé que els primers consistien en caixes metàlliques que s’obrien cap enfora des de l’interior del buc i en les quals anaven suspeses les bombes, modernament són aparells installats sota les ales o el buc i hi sostenen les bombes horitzontalment, fins que són amollades
Jean Baptiste Marchand
Història
Militar
Militar francès.
Oficial d’infanteria de marina, des del 1889 explorà diversos territoris de l’Àfrica Occidental, així com la regió de l’Alt Níger a l’interior de la Costa d’Ivori El 1898 fou protagonista de l’incident de Fāshōda Participà en l’expedició contra els bòxers xinesos i en la Gran Guerra
Essad Paixà
Història
Militar
Política
Polític i militar albanès.
El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina