Resultats de la cerca

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc Antoni…

Hom li atribueix la mort de l’almirall turc ‘Alī Paixà i l’ofrena del pavelló de la nau capitana turca, com a trofeu, a l’església de Sant Feliu de Guíxols, on encara es conserva

S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies

La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb ses Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel “firó”, és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig

Fou governador de Càller i de la Gallura El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña

Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la…

Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial 1916 El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sotscap d’estat major general Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny 1944 i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental 1944, i el 1949 cap d’estat major de l’exèrcit francès El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles i el 1958 passà a la reserva

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

Fou camarlenc dels reis Martí, Ferran I i Alfons IV El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès Es distingí 1413 en la campanya contra el comte d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado

Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el comte Jaume d’…