Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
codi penal militar
Militar
Dret
Cos legal que estableix la legislació penal relativa a l’exèrcit.
Constitueix una especialitat del codi penal ordinari fonamentada en la necessitat de mantenir una forta disciplina entre les forces armades A l’Estat espanyol regeix el codi del 1985, el qual substituí el codi de justícia militar del 1945
Francisco Fajardo
Història
Militar
Conqueridor.
Féu dues expedicions des de Cumaná al riu Chuspa 1555 i 1557 Fundà Rosario i un poblat 1559, origen de Caracas Essent justicia mayor de Cumaná, els indis s’insurgiren 1561 i n'hagué de fugir En tornar-hi, fou mort
René de Voyer d’Argenson
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès de Bréze, 1641…
Jorge Rafael Videla

Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…
Alfonso Armada Comyn
Història
Militar
Militar castellà.
D’una família de tradició monàrquica, era marquès de Santa Cruz de Ribadulla A setze anys 1937, s’allistà voluntari a l’exèrcit franquista sublevat contra la Segona República Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola combaté als fronts de Terol, Madrid i València Capità a la División Azul , participà al costat de l’exèrcit nazi en el setge de Leningrad actualment Sant Petersburg en 1941-43 En tornar a l’Estat espanyol, el 1945 fou ascendit a comandant, i el 1959, a tinent coronel Exercí en escoles militars, i el 1954 fou designat instructor militar del príncep Joan Carles de Borbó , i el…
operació Llibertat Duradora
Militar
Operació militar a l'Afganistan iniciada el 7 d’octubre de 2001 en resposta als atemptats terroristes de l’onze de setembre.
Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, s’emmarca en la guerra global contra el terrorisme impulsada des del govern nord-americà presidit per George W Bush i continuada pel president Barack Obama 2009 L’enderrocament del règim dels talibans , que havia donat protecció a l’organització Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden , fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai,…
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època actual L’orde…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
Vint-i-tres de febrer
Militar
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.
Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes “operació Galàxia”, novembre del 1978, sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina Intent de…
Central Intelligence Agency
Política
Militar
Organisme d’espionatge i contraespionatge del govern dels EUA, creat el 1947 per la Llei de seguretat nacional, i dependent del Consell de Seguretat Nacional, bé que els seus caps tenen contacte directe amb la Casa Blanca.
La CIA durant la guerra freda Autoritzada des del 1948 per a efectuar operacions especials i secretes que poguessin ésser desmentides pel Govern, mobilitza uns 200000 homes, repartits entre les ambaixades de tot el món i el seu centre de Langley Virginia Té el seu precedent més directe en l’Oficina de Serveis Estratègics, servei secret creat durant la Segona Guerra Mundial 1942-45 Bé que n’adoptà l’organització i els mètodes, la CIA nasqué com a conseqüència de la guerra freda i amb l’objectiu de frenar l’avenç del comunisme mundial i la influència soviètica, especialment al Tercer Món Entre…