Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Gneu Octavi
Història
Militar
Polític i estrateg romà.
Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec
Luci Domici Aurelià
Història
Militar
Emperador militar romà (270-275 dC).
Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el…
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se’n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…
mur d’Adrià

Vista del mur d'Adrià i de la fortalesa romana d'Housesteads (Northumberland)
Militar
Fortificació militar construïda al N de Britània sota les ordres de l’emperador Adrià (122-127).
S'estenia des de l’estuari del Tyne fins al golf de Solway, amb una longitud de 117 km i tres línies de defensa Tingué per finalitat de protegir la Britània romana de les incursions provinents d’Escòcia
guerres de Dàcia

Vista de la columna Trajana, a Roma
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’…
batalla de Zama
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de l’antiga ciutat de Naraggara, a la Numídia, per l’octubre del 202 aC.
L’exèrcit romà, a les ordres d’Escipió Africà, derrotà les tropes cartagineses d’Anníbal aprofitant el desconcert que les seves tropes de guerra causaren en els elefants dels enemics La victòria romana significà la fi de la segona guerra Púnica
classiarii
Història
Militar
Soldats de marina romans.
Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament
Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític italià.
D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant…
Joan Castells i Montlleó
Història
Militar
Militar.
Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de laRomana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La…