Resultats de la cerca

L’ingredient principal és la capsaïcina, un alcaloide lipòfil responsable de la sensació picant present en determinats tipus de pebrot com ara el xili o el bitxo Els seus efectes són bàsicament inflamatoris, amb la irritació de la conjuntiva, intens llagrimeig, amb la consegüent ceguesa parcial i temporal, i amb la irritació de les mucoses, tos incontrolable i dificultat respiratòria, entre d’altres En forma de projectil que allibera l’aerosol en impactar, és emprat sovint en el control d’avalots i disturbis per la seva acció no letal tot i que hom n'ha descrit seqüeles greus, i també en…

Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…

Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per una resolució…